A la petita conca que envolta Baldomar la natura sembla haver fet una promesa: resguardar un entorn únic. Les condicions de clima i sòl s’hi alien per crear un paisatge proporcionat. Tot és senzillesa i serenitat, i les mans de l’home han reeixit en acompanyar el sentit de mesura i gràcia que sembla impregnar l’indret.
L’ABRIC DEL MONTSEC, L’INFLUX DEL SEGRE
Una línia de cingleres assolellades retalla l’horitzó de Baldomar: són les crestes del Montsec, el primer gran massís muntanyós dels Prepirineus, una imponent serralada que protegeix la nostra vall dels vents fred del nord. L’abric del Montsec de Rúbies –així s’anomena aquest cantó més oriental– contribueix a crear un microclima especialment beneficiós per al conreu de la vinya.
L’altra influència geogràfica crucial és la proximitat del Segre, que passa a poc més d’un quilòmetre del nucli del poble. El riu, amb la seva aportació d’humitat, suavitza les temperatures i atreu accents mediterranis.
BOIRES D’HIVERN
En els llargs hiverns de caràcter continental, les boires senyoregen la vall. Són molt importants perquè embolcallen els ceps d’un grau d’humitat que els preserva de les gelades. El risc arriba a l’abril o al maig, quan el mantell de la boira baixa desapareix i les glaçades tardanes poden fer mal de debò. Llavors només la pluja de primavera pot desfer el perill i retornar a les plantes la seguretat d’un creixement lent i tranquil. I arribarà l’estiu, amb nits suaus i la calor seca, típica de les terres de l’interior. La màgia del temps propiciarà, si tot va bé, una bona verema.
LA TERRA FÈRTIL
Tonalitats clares i ataronjades es barregen a la superfície del terme de Baldomar. Terres productives que, en una successió de paratges agrícoles, sostenen cultius típicament mediterranis: l’oliverar, els ametllers, el cereal i finalment la vinya. Els sòls d’argila i llim, de matriu calcària, atorguen una notable càrrega de nutrients a les plantes. En els moments àlgids de la floració i la maduració, la imatge de verger s’extrema. La vall és fèrtil.
