Un petit món encalmat s’estén entre els meandres del riu Segre i l’amfiteatre de les muntanyes del Montsec. Pels vessants dels contraforts, la garriga i el matoll deixen pas als camps de blat. Sembrats, vinyes i oliveres composen una imatge d’equilibri ancestral. Enmig de la vall tranquil·la, la pinya de cases brunes de Baldomar és com una nau amarrada en una badia en repòs. L’arribada al poble, creuant el riu per un estret pont de pedra, és una impressió duradora.
Una Vall amb història
Baldomar és a la comarca de la Noguera, dins la zona mitja del curs del riu Segre, a 350 metres d’altitud, i molt a prop de la població d’Artesa de Segre.
La geografia i la història marquen el caràcter fronterer d’aquest territori: Baldomar és a la ratlla de les serres del Prepirineu, i molt a la vora del Segre, que durant l’Alta Edat Mitjana va fer de frontera inestable entre els comtats cristians de les muntanyes i els pobladors musulmans de la plana, més al sud. Els castells i les torres que puntegen els congostos al llarg del riu són el testimoni d’un passat convuls.
El paisatge del camp
L’escena és d’una harmonia rural, antiga i viva: Baldomar, flanquejat per turons rocosos, bosquines i conreus. Al seu voltant, els camins connecten camps i granges, pellisses i riberes. Una trama tan antiga com la presència humana en aquestes terres fèrtils creuades per les aigües del Segre. Ample i cabalós, el riu és la gran artèria que determina el clima, l’agricultura i, a la fi, les formes de vida.
Vinyes de sempre
Aquí sempre hi ha hagut vinya. Fileres de ceps han ocupat els marges més pobres, les terres altes del terme, les àrees al límit del cereal. A Baldomar sempre s’ha elaborat vi, de portes endins, per a consum familiar. Amb una sabiduria consolidada durant segles, que la fil·loxera primer i la sustitució de conreus després quasi aconsegueixen bandejar.
Hi ha molts rastres de l’activitat vitícola. Cups, premses, paraules i fotografies de principis del segle XX recorden la trascendència d’una activitat que avui reneix sota la protecció de la denominació Costers del Segre i gràcies a l’impuls de cellers com Vall de Baldomar.
