Vall de Baldomar és un projecte familiar endegat els anys 80 per Hermenegildo Porta Trepat. Des dels inicis, va comptar amb la col·laboració fonamental de Joan Milà, malauradament desaparegut el 2010. A l’actualitat, Hermenegildo Porta dirigeix el celler juntament amb la seva filla Marta
El món de la viticultura sempre ha estat lligat al poble de Baldomà que en els seus inicis elaborava vi per el consum propi. Al mig de la imatge Francesc Porta, pare de Hermenegildo, i veïns del poble l’any 1946.
Què és Vall de Baldomar? És el resultat d’una suma d’experiències, un celler que al principi és una aventura personal i que de mica en mica, posant-hi molta feina i esforç, es va transformant en una empresa. Vall de Baldomar és també un homenatge als meus orígens i el fruit d’una profunda estimació a la terra dels meus pares: el poble de Baldomar.
Com va començar tot? Encara que no sóc pagès, vinc de família de pagesos. De petit xafava el raïm amb els peus. Tot el poble vivia del vi, llavors. Jo, que sóc cabaler, vaig marxar del poble als 14 anys, per fer de mecànic a Artesa de Segre. El 1959, amb 18 anys, em vaig establir a Barcelona. Però la terra tira i al cap de molts anys vaig tenir l’oportunitat de comprar un antic paller a Baldomar i una era on plantar una vinya. Era l’any 1980 o 1981. Així començà tot, simplement amb la idea de fer vi per a mi i de tornar als orígens, de recordar la infantesa.
D’on ve aquest impuls personal? D’una banda sempre he tingut un esperit innovador, de crear coses diferents i millors. Això m’ha servit molt per a la professió de mecànic de cotxes, que m’ha donat mitjans i recursos. Però és que, a més, jo sóc un sentimental. Amb l’edat he anat valorant cada vegada més l’esforç que els meus pares, que eren una família humil, van fer per pujar tres fills i donar-los a tots un ofici. D‘aquí ve que crear el celler hagi estat una mena de reconeixement.
Quin és el moment clau, quan està clar que aquest projecte personal pot tenir un sentit també com a empresa? Va ser fonamental conèixer Joan Milà, l’enòleg que ens va guiar en els inicis i que després també va ser copartícep de l’empresa. Jo tenia molta il·lusió en fer vins diferents, i ell em va dir que era possible. Va aportar molta seguretat i una gran visió. Era un geni, molt lliure i molt proper a la vegada. Va ser un gran amic.
Amb ell vam plantar la primera vinya experimental, el 1981. Després, el 83, vam construir el celler i poc després férem el primer vi, encara sense marca. Poc a poc anàrem agafant confiança i finalment, el 89, vam constituir l’empresa i vam treure al mercat el primer vi amb etiqueta, un rosat extraordinari, sorprenent.
Què té aquesta zona de diferent, de singular? El primer dia que vaig portar el Joan Milà a Baldomar, en passar el pont i veure tota la vall, va exclamar: “Això sembla el nord d’Itàlia!”. Era el mes de maig i tot estava verd i florit. Semblava un jardí, un petit paradís. Crec que aquest paisatge aporta molta personalitat.
Després, si mirem el detall, hi ha factors que marquen diferències: les condicions microclimàtiques, el tipus de terra, les varietats que hi hem plantat i sobretot les mans, la viticultura que fem, que està dirigida a limitar la productivitat.
I tot això condiciona l’estil dels vins. Sí, en el cas dels blancs, per exemple, les varietats són molt determinants, i en el rosat, ho és el sistema d’elaboració. Pels negres, potser és la ubicació el que dóna personalitat. En general, resulta d’especial importància la microzona: el conjunt de condicions climàtiques úniques que influeixen les vinyes de Baldomar. A l’altre costat del Segre, el merlot, per posar un cas, no té aquest aroma tan singular.
Com són rebuts pel mercat, els vostres vins? Molt bé, tenim una valoració molt alta, especialment la línia dels Cristiari. És una marca que es basa en una matèria primera excel·lent. Ofereix una gran qualitat de producte i, a més, es presenta amb una imatge i un estil que agrada. És la nineta dels ulls del celler.
D’on ve aquest nom, ‘Cristiari’? Té un naixement curiós: el 89, quan vam treure el rosat, vam decidir que un producte tan bo havia de tenir un nom propi, així que vam reunir tota la família per posar en marxa un procés per reunir propostes. Al cap de dues setmanes vam treure 74 noms, tots procedents de la toponímia pròpia de la zona: barrancs, riuets, fonts, muntanyes, finques… Al final vam acabar amb quatre finalistes i va sortir guanyador ‘Cristiari’, que és una denominació que apareix en documents notarials antics: la fórmula “Praies et Cristiari” es refereix a un paratge del municipi, en el camí que va cap a l’ermita de Salgar. Amb l’ajut del capellà que llavors hi havia al poble, mossèn Joan Fenosa, vam desxifrar que l’expressió es referia al camí que duia antigament les pregàries dels cristians.
El somni familiar que vam començar a principis dels anys 80, va sorgir amb la voluntat de tornar als orígens i s’ha convertit amb molta feina i dedicació en una realitat.
On es poden trobar els vostres vins? Sempre hem estat presents en la restauració mitja-alta, en botigues seleccionades, i al canal de venda directa, des que a mitjans dels 90 vam obrir el celler els caps de setmana per rebre visities i vendre productes. Aquest fet va ser molt important, sobretot pel contacte directe que permet fer amb els clients. Hi parlem, hi establim un tracte, els transmetem la nostra manera de fer i de ser, de gaudir.
Quin és el balanç que feu del projecte de Valll de Baldomar? Per la pròpia naturalesa del producte, un celler és una empresa a llarg termini. I més en el nostre cas, que tota la vinya va ser plantada nova. Doncs bé, no ha estat fàcil, vam haver de fer-nos un lloc en el mercat, treballar molt, aprendre i rebre patacades. Ara, mirant tota l’evolució, estic content perquè hem sabut elaborar productes diferenciats i de qualitat. Des del principi vaig tenir molt clar que si no fèiem una cosa diferent no tenia sentit.
I en aquesta cerca de la diferència, us n’heu sortit. Sí. els rosats i els blancs sobten i sorprenen i amb els negres estem treballant per accentuar-ne la personalitat. Una oportunitat bona en aquest sentit la pot donar el raïm monastrell, per exemple. Més enllà de les varietats, també treballem en el factor de la terra, de la ubicació concreta.